Selecció de poemes

Novetat Sant Jordi 2023

Fondària és la ferida de l’infinit concretada en quatre incisions: la llum del món, la mort, l’altre i la vida. És un cant a la terra que planteja un món quasi desaparegut, però que amb la veu del poeta crea una nova existència. Com diu Margarita Ballester en l’epíleg «el llibre està escrit amb vigorosos mots, versos ben construïts i una càrrega de saviesa que fa de la lectura una bella estança per gaudir de Menorca i de bona poesia».

 

Ara que només queden les soques obertes
a la tanca deserta del joc i la infància
entr al camp per copsar el revers de l’espai
i transcriure el domini dels dies que passen.
Submergit en les ombres visc l’experiència
de tornar al gresol d’admirada altitud,
d’endinsar-me en la fosca que avui alça silencis
quan camín i transcric el paisatge caigut
als meus ulls com l’abisme ferit de la còrpora.
És el trau que s’ha obert en tornar a la pàtria
la punxada dels cards secs que ja no es circumda
quan em freguen la pell delicada i de vidre,
la que avui corba el temps com les ales descalces
que van fent el sender de les hores viscudes.


 

TERRATRÈMOL

La terra brama la set
a través de l’eixutor de les esquerdes
que pregonen l’ofec dels pulmons. Brama
la rígida convergència d’un sisme humà,
el sacseig d’una immensa negra nit
enlloc d’augurar cents anys més de món.

Fondària (AdiA Edicions, 2023)


 

Camín per vies

dins el meu cos

cap a la vinya.

La terra s’obre a

l’esguard  del meu

aprenentatge.

Retorn inacabable

al ventre de la mare,

a l’embrió que em marca

el silenci dels dies.


Cammino per percorsi

dentro il mio corpo

verso il vigneto.

La terra si apre

allo sguardo del mio

apprendimento.

Ritorno senza fine

nel grembo materno,

all’embrione che mi segna

il silenzio dei giorni.

Traducció: Joan Josep Barceló. Calç morta (El Gall Editor, 2018)


 

Llaurar

Fa dies que he perdut les meves fulles

i cerc ara les forces

que el càvec del llaurat m’ha ofert l’hivern.

Pens en com avançar aquests sarments

que tinc al tronc fixats.

Collita pròpia (Editorial Menorca, 2016)


Esbrostar

Buidar del cep la soca de la vinya

per trobar un recer per habitar.

Ser pàmpol carregat de clorofil·la

per xuclar la claror de les tenebres.

O enfilar-me i ser parra emprenedora

i aconseguir que, mai més, no me podin

Collita pròpia (Editorial Menorca, 2016)


 

TANKES A SON FE

Una altra figa

abandona la branca.

La vinya prest

serà un camp de llavors

sense destí ni pàtria.

*

M’agradaria,

ceps de frondosa terra,

ser com vosaltres;

tenir la soca forta

i no desistir mai.

*

La candidesa

s’amaga dins la parra.

Serà l’arrop,

el most que va fer l’àvia,

l’essència de l’arbre.

*

I som aquí,

vivint en tots sentits,

reblerts de dubtes

en el pitjor terreny

com les millors anyades.

Illanvers XII (Institut Menorquí d’Estudis, 2017)


Create a website or blog at WordPress.com

A %d bloguers els agrada això: