Ara que només queden les soques obertes
a la tanca deserta del joc i la infància
entr al camp per copsar el revers de l’espai
i transcriure el domini dels dies que passen.
Submergit en les ombres visc l’experiència
de tornar al gresol d’admirada altitud,
d’endinsar-me en la fosca que avui alça silencis
quan camín i transcric el paisatge caigut
als meus ulls com l’abisme ferit de la còrpora.
És el trau que s’ha obert en tornar a la pàtria
la punxada dels cards secs que ja no es circumda
quan em freguen la pell delicada i de vidre,
la que avui corba el temps com les ales descalces
que van fent el sender de les hores viscudes.
TERRATRÈMOL
La terra brama la set
a través de l’eixutor de les esquerdes
que pregonen l’ofec dels pulmons. Brama
la rígida convergència d’un sisme humà,
el sacseig d’una immensa negra nit
enlloc d’augurar cents anys més de món.
Fondària (AdiA Edicions, 2023)
Camín per vies
dins el meu cos
cap a la vinya.
La terra s’obre a
l’esguard del meu
aprenentatge.
Retorn inacabable
al ventre de la mare,
a l’embrió que em marca
el silenci dels dies.
Cammino per percorsi
dentro il mio corpo
verso il vigneto.
La terra si apre
allo sguardo del mio
apprendimento.
Ritorno senza fine
nel grembo materno,
all’embrione che mi segna
il silenzio dei giorni.
Traducció: Joan Josep Barceló. Calç morta (El Gall Editor, 2018)
Llaurar
Fa dies que he perdut les meves fulles
i cerc ara les forces
que el càvec del llaurat m’ha ofert l’hivern.
Pens en com avançar aquests sarments
que tinc al tronc fixats.
Collita pròpia (Editorial Menorca, 2016)
Esbrostar
Buidar del cep la soca de la vinya
per trobar un recer per habitar.
Ser pàmpol carregat de clorofil·la
per xuclar la claror de les tenebres.
O enfilar-me i ser parra emprenedora
i aconseguir que, mai més, no me podin
Collita pròpia (Editorial Menorca, 2016)
TANKES A SON FE
Una altra figa
abandona la branca.
La vinya prest
serà un camp de llavors
sense destí ni pàtria.
*
M’agradaria,
ceps de frondosa terra,
ser com vosaltres;
tenir la soca forta
i no desistir mai.
*
La candidesa
s’amaga dins la parra.
Serà l’arrop,
el most que va fer l’àvia,
l’essència de l’arbre.
*
I som aquí,
vivint en tots sentits,
reblerts de dubtes
en el pitjor terreny
com les millors anyades.
Illanvers XII (Institut Menorquí d’Estudis, 2017)
GUILLEM BENEJAM 